A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren les capacitats parentals

Síntesi de l’#aulabofill “A criar fills se n’aprèn? Què en podem aprendre dels programes que milloren les capacitats parentals”. Intervenen: Sílvia Blanch, coordinadora del Grau d’Educació Infantil de la Universitat Autònoma de Barcelona i co-autora de l’Informe Breu “A criar fills se n’aprèn? Una anàlisi de programes que enforteixen les capacitats parentals”; Agnès Barba, directora de l’Escola dels Encants de Barcelona; Lluís Pallejà, vocal d’èxit educatiu i president territorial de Tarragona de FAPAC; Adela Camí, directora general d’Eduvic i vocal de la junta directiva de FEDAIA, i Jordi Plana, Gerent de Serveis d’Educació de la Diputació de Barcelona.

Quines competències parentals exigeix la societat actual a les famílies? Què entenem per criança positiva? Què ens aporta de nou i per què cal implementar-la? Quines iniciatives estan donant suport i orientació a pares i mares? Què és el que funciona i el que no d’aquestes experiències? A quines famílies s’han de dirigir el programes de parentalitat positiva? Des de quin vessant, reparador o preventiu? Com a política pública o com a iniciativa particular? Quins agents hi poden donar suport? Quina aportació pot fer l’escola i els mestres per tal de contribuir-hi?

En aquest acte es va debatre sobre aquestes qüestions i es va convidar als assistents a participar en tallers de petit format basats en problemes pràctics, per a compartir idees, aportar experiències i compartir inquietuds, que van ser dinamitzats pels propis ponents. A part, durant l’aula es va presentar l’informe: “A criar fills se n’aprèn? Una anàlisi de programes que enforteixen les capacitats parentals”. Fundació Jaume Bofill, col·lecció Informes Breus, núm. 57, de Sílvia Blanch i Gemma Badia. 

L’estudi descriu i analitza el marc conceptual del que implica la criança positiva, desgrana els elements cabdals d’allò que significa ser un bon pare o una bona mare avui aportant els què, els com i els per què en base a l’evidència científica més actual. En aquest aspecte, analitza l’efectivitat de diversos programes de criança positiva centrant-se en aquelles pràctiques més reeixides, tant a nivell nacional com internacional, per tal de proporcionar informació rellevant sobre el seu contingut i avaluació. Com a exemple de país, exposa els resultats de l’avaluació del programa d’abast català Créixer en Família de la Generalitat de Catalunya.