Educació i tecnologia. Polítiques públiques i qualitat: dimensions prioritàries per a un ús eficient

Les tecnologies, sense adonar-nos-en, s’han convertit en eines, llenguatges i espais1 dominants a la societat actual i continuen transformant la nostra vida diària. Cal considerar que la incorporació de les tecnologies a l’ensenyament, l’aprenentatge i l’avaluació requereix un esforç complex i la mera presència de les tecnologies al sistema escolar no equival a un ús realment efectiu (OCDE, 2015).2 Informes d’arreu del món sobre tecnologia educativa acaben corroborant que sovint les tecnologies han adoptat el lloc de tecnologies més antigues, com ara llibres o pissarres digitals (bàsicament les han substituïdes), i el paper del professor i l’alumne romanen sense gaires canvis significatius (Cosgrove et al., 2013a).